miércoles, 17 de diciembre de 2014
martes, 2 de diciembre de 2014
martes, 18 de noviembre de 2014
CONCEPTES DE L'ART GREC
ART GREC
ARQUITECTURA
L'arquitectura de l'antiga Grècia va posar les bases de l'arquitectura del món occidental. Es tracta d'una cultura que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home.
L'arquitectura grega no mostra interès per l'espai interior. Els temples són simples amb una sala allargada i un pòrtic. L’escultura serà sobre columnes i també molt senzilla.
Els edificis dels grecs es basen en la repetició de la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'aquests elements presenta un repertori anomenats arquitectònics.
Estils arquitectònics
Les cànons de composició arquitectònica a l'arquitectura grega hi destaquen tres ordres arquitectònics majors: dòric, jònici i corinti.
Dòric:
La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí. L'entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes.
La columna consta de base, fust i capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament. Sobre les façanes principals, formats per la teulada a dues aigües, estan els timpans o frontó.
Jònic
La columna té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica.
Corinti
Representa la decoració i la vistositat. El capitell lluirà una decoració vegetal amb fulles d' acant.
ESCULTURA
L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega.. El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. Els materials més utilitzats són el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d'ivori).
Període arcaic
En el període arcaic , l'art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques rejovenides i fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l'art grec clàssic.
Característiques
- Frontalitat rigorosa
- Rigidesa
- Hieratisme
- Braços enganxats al cos i punys tancats
- Pes repartit uniformement sobre les dues cames
- Cama esquerra avançada
- Tots dos peus assentats a terra
- Simplificació dels detalls anatòmics
- Tractament del cabell amb un disseny geomètric
- Ulls ametllats i somriure arcaic.
Període clàssic
El període clàssic de l'escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents: període protoclàssic, primer classicisme i segon classicisme.
Període protoclàssic (480-460 aC)
L' escultura comença a experimentar nous camins. S' evoluciona cap una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l' home representa la bellesa per a l'art grec.
Primer classicisme (460-400 aC)
Els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d'establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en actituds de repòs i serenitat.
Segon classicisme (400-323 aC)
Període hel·lenístic
Característiques
- Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
- Exagera l' esforç físic inflant i deformant els músculs.
- Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de diferents angles.
- Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
- Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
martes, 11 de noviembre de 2014
Art Egipci conceptes
EGIPTE: ARQUITECTURA
Les principals construccions van ser poblats, ciutats, temples i com no les famoses piràmides.
- LES PIRÀMIDES
- Per conservar els cossos els convertien en mòmies, després les guardaven en un sarcòfag i l'enterraven en una tomba.
- Els faraons es van fer enterrar en piràmides.
Tipus de tombes:
- Mastaba: Edifici amb una única planta en forma troncopiramidal i a sota altra planta amb les cambres funeràries.
- Piràmides: La primera va sorgir a partir d'una successió de mastabes superposades en forma d'escales. A partir d'aquesta es van fer de diferents formes.
- Hipogeus: Eren tombes excavades a l'interior d'una muntanya, amb la cambra camuflada per protegir-les dels lladres de tresors.
EGIPTE: ESCULTURA
CARACTERÌSTIQUES
L'escultura egípcia constitueix dues facetes : escultura exempta i de relleu.
L'escultura egípcia representa una imatge de supervivència .L’ escultura serveix per celebracións religioses.
El lloc d'ubicació és en les tombes i al sancta sanctorum del temple . També hi havia en els palaus , com a element d'ornamentació . La figura del faraó és la que implanta la iconografia , els models i les formes en què es farà la resta de l'escultura .
3. EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA EGÍPCIA
A ) Representacions del faraó
- Durant l'Imperi Antic s'aprecia el procés de divinització del faraó escultòricament , sense oblidar la missió d'aquestes estàtues com a suports del " ca " del difunt , d'aquí la barreja de hieratisme amb el fet que es tracti de veritables retrats , encara que certament en aquests casos relativament idealitzats .
- Durant l'Imperi Antic s'aprecia el procés de divinització del faraó escultòricament , sense oblidar la missió d'aquestes estàtues com a suports del " ca " del difunt , d'aquí la barreja de hieratisme amb el fet que es tracti de veritables retrats , encara que certament en aquests casos relativament idealitzats .
- Els exemples més característics d'aquesta etapa són : l'Estàtua sedent de Djoser a Sakkara, l'Estàtua sedent de Kefrén del museu del Caire , les Tríades de Mykerinos , i les excepcionals policromades de Rahotep i Nofret , en aquest cas no d'un faraó sinó d'un fill de Keops i la seva dona , sorprenents per la seva elegància , bellesa i qualitat.
B ) Altres representacions escultòriques
- Les representacions escultòriques diferents a la figura del faraó es caracteritzen , durant l'Imperi Antic , les expressions i actituds i menys idealitzades les anatomies dels cossos.
- Les representacions escultòriques diferents a la figura del faraó es caracteritzen , durant l'Imperi Antic , les expressions i actituds i menys idealitzades les anatomies dels cossos.
- Els exemples més representatius d'aquest tipus són la talla en fusta de Kaaper, de cap al 2.500 a . C. , i l'Escriba assegut del Louvre , figures que ens apropen a una societat burocratitzada , en la qual els funcionaris exerceixen funcions importants .
C ) Relleus
- Els primers relleus són d'època predinàstica , mànecs d'ivori de ganivets de sílex.
- Els primers relleus són d'època predinàstica , mànecs d'ivori de ganivets de sílex.
- Relacionades amb l'escultura oficial estarien les esteles amb els noms de faraons, i les plaques de pissarra decorades amb relleus que narren les gestes dels faraons de l'Època Tinita. Finalment esmentar els relleus amb escenes de la vida egípcia que decoren les tombes .
5. L' ORFEBRERIA : EL TRESOR TUTANKHAMON
- Dins de l'art egipci és el de l'orfebreria , sent la troballa més important el Tresor de la Tomba de Tutankhamon , del qual destaquen , a part de mobles , joies , carros de guerra i objectes de tot tipus , les següents peces: un Tron d'or i pedreria amb el suport decorat amb relleus de l'estil del seu predecessor Akhenaton ; els diversos Sarcòfags, trobats uns dins dels altres i per tant de diverses mides.
- Dins de l'art egipci és el de l'orfebreria , sent la troballa més important el Tresor de la Tomba de Tutankhamon , del qual destaquen , a part de mobles , joies , carros de guerra i objectes de tot tipus , les següents peces: un Tron d'or i pedreria amb el suport decorat amb relleus de l'estil del seu predecessor Akhenaton ; els diversos Sarcòfags, trobats uns dins dels altres i per tant de diverses mides.
EGIPCI: LA PINTURA
CARACTERÌSTIQUES
- A l'interior dels temples i de les tombes.
- Temes profans i religiosos.
- El seu objectiu principal és proporcionar informació (escenes de la vida diària)
- Es pintaven sobre un fons de pedra, d'argamassa o de fusta preparat i blanquejat amb una capa fina de guix.
- Figures planes, sense relleu, en les quals es combines la representació frontal amb la representació de perfil.
LA PINTURA EGÍPCIA
- La pintura egípcia en moltes ocasions no té una existència autònoma , ja que sol emprar-se per policromar els baix relleus , de manera que les seves característiques generals són gairebé idèntiques a les dels relleus .
- Una nítida línia negra que delimita les siluetes , la utilització de colors intensos i contrastats per omplir .
- I com a característica de la pintura , el major moviment i dinamisme de figures i composicions respecte al vist en els baix relleus i un cert naturalisme i elegància en el seu tractament.
- La pintura al fresc egípcia és un apartat important. La tècnica és gairebé l'única utilitzada. També molt característica és la decoració pictòrica de papirs.
- La pintura egípcia en moltes ocasions no té una existència autònoma , ja que sol emprar-se per policromar els baix relleus , de manera que les seves característiques generals són gairebé idèntiques a les dels relleus .
- Una nítida línia negra que delimita les siluetes , la utilització de colors intensos i contrastats per omplir .
- I com a característica de la pintura , el major moviment i dinamisme de figures i composicions respecte al vist en els baix relleus i un cert naturalisme i elegància en el seu tractament.
- La pintura al fresc egípcia és un apartat important. La tècnica és gairebé l'única utilitzada. També molt característica és la decoració pictòrica de papirs.
La Prehistòria
L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA
L’aspecte dels actuals humans ha anat canviant durant un llarg temps. Fa uns 5 milions d’anys els primats antropoides, un grup d’animals, van començar l’hominització.
El primer científic que va formular la teoria dels humans va ser Charles Darwin.
Charles Darwin
Els científics han demostrat que els avantpassats dels humans, procedeixen de la mateixa espècie.
S’han estudiat les restes dels avantapassats de l’humà que s’han trobat al món i s'han establert les següents conclusions:
-Caminaven drets i eren de baixets.
-El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc.
-Es van desenvolupar en zones de climes càlids.
-Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa.
-L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia.
*L’hominització ha fet que la relació dels humans amb el medi es dugui a terme a través de la cultura.
La cultura es manifesta sobretot en la fabricació i utilització d’instruments o eines que augmenten l’eficàcia de l’organisme davant del medi.
LA PREHISTÒRIA
La prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat.
La prehistòria es pot dividir en dos períodes:
-L’edat de la pedra, que inclou el paleolític i el neolític.
El paleolític és des de l’aparició dels primers humans fins que van ser capaços de produir els aliments. El foc és el descobriment més important d’aquest periòde.
El neolític és des del començament de la pràctica de l’agricultura i la ramaderia fins a l’edat dels metalls. La roda és l’avenç més important d’aquest període.
-L’edat dels metalls, inclou l’eneolític, l’edat del bronze i l’edat del ferro.
Comença en el moment en què els humans aprenen a aprofitar els metalls per a la fabricació d’eines.
El paleolític
Les cultures del paleolític
Els homes i les dones del paleolític es desplaçaven buscant caça; eren nòmades.
Aquests homes i dones els anomenaven “homes de les cavernes” ja que vivien en coves.
Les cavernes que feien servir estaven situades en llocs alts, des d'on podien controlar.
Aquests grups humans, vivien a l'aire lliure en petits campaments. Les cabanes estaven construïdes amb fang, pedres, branques, pells, etc.
La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra.
Les Venus
Les venus s'han trobat a diversos llocs d'Europa. Són unes figuretes petites nues que representen el cos femení. Destaca el volum dels pits i les natges. Una de les Venus més coneguda és la Venus de Willendorf.
Venus de Willendorf
Les pintures rupestres
Les pintures rupestres són les primeres pintures de la història de la humanitat. Aquestes pintures es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre. En alguns casos, aquestes pintures representen cérvols, mamuts, cavalls, toros… i devien tenir un caràcter màgic.
Aquestes pintures corresponen a dues zones diferents:
- L'àrea francocantàbrica -corresponents al paleolític superior, (entre 20.000 i 15.000 aC) i que tenen com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries. S'hi respresenten animals de grans dimensions
Cal destacar les d'Altamira (Cantàbria) i les de Las Caus i Font de Gaume (Occitània).
- L'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica , en les que es representen escenes de cacera, i inclouen la figura humana. Les figures acostumen a ser molt esquemàtiques i simples, amb un sol color per a cadascuna. Destaquen les pintures del Cogul:
EL NEÒLITIC
Les cultures neolítiques
Al llarg de generacions es va anar perfeccionant el coneixement de les espècies, fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Així, els humans van saver plantar lavvors en terrenys adequats i controlar les bèsties. L'ésser humà ja no depenia de la naturalesa i produïa d'aliments. Es van fixar a la seva residència a determinats territoris i a desenvolupar nous útils apropiats per a les noves activitats.
Els grups humans que es van especialitzar en les pastures eren nomàdes.
Els grups sedentaris practicaven l’agricultura dins d'unes àrees determinades amb la finalitat d'assegurar la fertilitat dels seus camps de conreu. Es van haver d'organitzar residències per emmagatzemar les collites i les noves eines: aixades, pals de cavar, morters, etc.
Les collites asseguraven l'aliment dels camperols. Van crear la ceràmica . Les primeres peces de ceràmica estaven fetes a mà, més endavant es va inventar el torn del ceramista.
El neolític i la religió
Els homes i les dones d'aquesta època també van intentar explicar-se els fenòmens que veien. Les manifestacions artístiques i funeràries que s'han trobat confirmen que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents,i en la seva superioritat sobre els animals.
L'agricultura fa que els humans del neolític es preocupin pels fenòmens. La pluja, el sol, les estacions… són les forces que es veneren durant el neolític.
En el neolític pren una gran importància en els morts que es creu que formen part del món sobrenatural. En les cultures agrícoles és important els coneixements, que augmenten els sentiments de la tradició i del lligam amb els avantpassats.
Poc a poc es desenvolupa la teoria dels déus, uns éssers superiors que controlaven tots els fenòmens.
Els megàlits
A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat monuments de pedra, els megàlits. Aquests monuments podien estar relacionats amb els dèus.
Els megalítics més freqüents eren els dòlmens i les galeries cobertes.
Els dòlmens tenien una càmera delimitada de pedra a la que s'accedia per un corredor.
Les galeries cobertes eren uns passadissos construïts amb grans monòlits de pedra. Eren construccions de caràcter funerari.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)