LA PREHISTÒRIA

pintura renaixentista

la pintura neoclàssica

LA PINTURA

La pintura es pot definir com a etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb

  pignere, “pintar”; i art de pintar.

 Taula, làmina, llenç, en què és pintada una cosa; la mateixa obra pintada. “Una exposició de pintures”. Substància colorant preparada per pintar...

ANÁLISIS ENTERPRETACIÓN DE LA OBRA PICTÓRICA

                                                   TEMATICA 

Mitológica És un gènere pictónic, que el seu tema artistic són personatges o escenes de la mitologia, però no fets servir amb finalitats religioses.

Religiosa és la pintura que té com a tema les representacions dels textos sagrats, especialment dins dels tres monoteismes. 

 

Profana No toca temas religiosos, per distingir-la d'aquest tipus de manifestacions artistiques.

Retrat És el conjunt d'obres d'art que descriuen l'aspecte físic d'un personatge.

                                              ELEMENTOS PLÁSTICOS

La línea i el dibujo  la líniea identifica i reconeix la forma.

La perspectiva Són els diferents punts que pots veure una pintura.

El color Els primaris, els segundaris, els freds i els càlids.

 

El model i el volum El model és la representació del volum.

 La luz El pintor crea i representa una determinada llum per la seva obra.

 

La composición És la ordenació organitzada de tots els medis plàstics.

 

 

                                                          LAS TECNICAS

Pintura monumental  És l'art aplicat al mur planificat en funció de un lloc concret, amb un misatje i un diàleg amb un espai arquitectonic i l'espectador.

Pintura exenta Quan es pinta sobre suports transportables i varies tecniques.

 L’ESCULTURA

Definicions:      -Art d’esculpir.
                         -Cal distingir entre talla i modelat.

 -Escultura, en llatí "sculpere":  treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior.

La Pietat Rondanini,

Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions

a la cera perduda amb obres petites, atès que són farcides de metall, o la fundició d’arena amb resultat final d’escultura buida.


La plàstica deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. ( aquesta és una definicio entre moltres altres).
 La tridimensionalitat

La característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l’escultura de bulto rodó o exempta, ocupant d’un espai real de tres dimensions i també es troba a l’escultura de relleu, malgrat estar formant part d’un pla. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer des de llocs diferents, per això fa que prengui importància el factor llum i la imposició, o no, per part de l’artista d’un determinat angle visual òptim per percebre l’obra.

Troubetzkoy, Paul (1866-1938).

 Repòs i moviment

La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin contribuirhi. La disposició de línies verticals i horitzontals amb d’altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, com ara triangles i rectangles, poden donar a l’obra una més gran sensació de moviment o de repòs. La il·lusió de moviment es crea mitjançant:

a) el ritme en seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. 

b) la tensió, com a dinamització i vivificació.

Discòbol de Mirò

Moviment real

a) el de l’espectador al voltant de la figura. S’aconsegueix pel tractament rítmic de la  pròpia escultura 

                                                                

Museus Vaticans, Roma (Itàlia)                                                                          Apol·lo i Dafne, Bernini

b) el moviment real, iniciat pel rus Naum Gabo (1920) amb una construcció d’una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor, produint una àrea de vibració o volum virtual.

Naum Gabo,

Llum

Té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. 

Color

Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.

                                                                                                                                                                                                                                 
El profeta,

Pau Gargallo                                       

          
           *L’escultura és sobretot una massa tridimensional, ocupant un espai i constatada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l’aparença visual. L’escultura sol·licita el sentit del tacte i això és molt important.

Art romanic grec i egipci !

Catedral de amines

CATEDRAL DE AMIENS

*L'anàlisi d'un edifici històric

-Per analitzar correctament l'anàlisi d'un edifici, cal seguir aquesta pauta:

1. Documentació general:

    1.1. Què és? Nom de l'edifici.

         - S'anomena Catedral de Amiens.

    1.2. Què s'hi veu?

         - La façana occidental consta de tres portals amb doble porta a les tres    naus, tres nivells d'alçada i dues torres.Damunt dels portals hi ha un trifori (una sèrie d'arcs ogivals dobles); sobre aquest trifori hi ha la galeria dels reis i més amunt, centrada, la gran rosassa.
 Cada un dels tres portals està coronat per un frontó triangular, i al seu centre presenta una decoració pètria d'un trèvol. Les bases d'aquests frontons estan flanquejades a ambdós costats per gàrgoles d'éssers fantàstics. El gran frontó central duu a la part superior una estàtua d'un àngel tocant una trompeta.
 El gran portal central o del Judici Final, està flanquejat per dos portals més petits: el de la Mare de Déu, a la dreta de l'espectador, i el de Sant Fermí, a la seva esquerra.El portal sud de la façana occidental està dedicat a la Mare de Déu.Al mainell central hi ha una gran estàtua de la Mare de Déu, que té sota els seus peus un animal monstruós amb cap humà.

    1.3. Quan es va fer? Cronologia.

           - Es va iniciar a l'any 1220

    1.4. On es troba o es trobava?

          - A Amiens, França

    1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

          - Cultural i Religios.

    1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?

          Robert de Luzarches, Thomas de Cormont i Renaud de Cormont.

2. Anàlisi formal:

    2.1. Com és l'edifici?

    2.2. Aspectes diversos:

    2.2.1. Materials utilitzats.
            Pedra.

    2.2.2. Tractament del mur.

    2.2.3. Sistema constructiu.

    2.2.4. Elements de suport.

    2.2.5. Elements suportats.

    2.2.6. Espai interior.
            -L'alçat de la nau es divideix en tres nivells: grans arcades, trifori i vitralls alts. Els vitralls superiors tenen quatre ogives. El trifori, cec, té dos grups de tres arcs a cada tram. La il·luminació de l'interior és a través de la gran rosassa de la façana, anomenada la «Rosa del Mar» i els vitralls alts.

La nau consta de set trams rectangulars amb voltes quadripartides rectangulars. Està vorejada a cada costat (nord i sud) d'una nau lateral de la mateixa longitud però amb voltes quadrades.

La peça central d'aquest mosaic és un laberint octogonal situat en el cinquè tram de la nau.

La pedra central del laberint ,situada al centre de la sala, conté un resum narratiu de la fundació de la catedral, inscrit sobre una tira de coure. Una creu dóna orientació dels punts cardinals i al seu entorn hi ha quatre personatges: els tres arquitectes de la catedral Robert de Luzarches, Thomas i Renaud de Cormont i el bisbe Évrard de Fouilloy.

    2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai.

    2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?
               -Fragmentat.

    2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?
               -La il·luminació de l'interior és a través de la gran rosassa de la façana, anomenada la «Rosa del Mar» i els vitralls alts.

    2.2.6.4. Ornamentacions?

    2.2.7. Espai exterior.
           -La façana occidental és harmoniosa, és a dir, que consta de tres portals amb doble porta a les tres naus, tres nivells d'alçada i dues torres. Damunt dels portals hi ha un trifori que consisteix en una sèrie d'arcs ogivals dobles; sobre aquest trifori hi ha la galeria dels reis i més amunt, centrada, la gran rosassa. Finalment, es va incorporar una altra galeria, la dels sonneurs, que uneix les dues torres bessones construïdes al segle XIX per Viollet-le-Duc; aquesta última galeria està coronada per una segona galeria formada amb arcs calats delicats. Darrere aquestes galeries es troba una terrassa anomenada «Casa dels músics».

    2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions.

    2.2.8. Què caracteritza l'estil?

    2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?

3. Interpretació:

    3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.
          -És una catedral, i és gòtica.

    3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?

    3.3. Quin imaginari reflecteix?

    3.4. Qui encarregà l'obra?
          - Els seus arquitectes, Robert de Luzarches, Thomas de Cormont i Renaud de Cormont.

    3.5. A qui s'adreçava l'edifici?
          -Estava dedicada a la població catòlica.

    3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?

    3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

4. Conclusions.