ART GREC
ARQUITECTURA
L'arquitectura de l'antiga Grècia va posar les bases de l'arquitectura del món occidental. Es tracta d'una cultura que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home.
L'arquitectura grega no mostra interès per l'espai interior. Els temples són simples amb una sala allargada i un pòrtic. L’escultura serà sobre columnes i també molt senzilla.
Els edificis dels grecs es basen en la repetició de la columna i l'entaulament. La forma i disposició d'aquests elements presenta un repertori anomenats arquitectònics.
Estils arquitectònics
Les cànons de composició arquitectònica a l'arquitectura grega hi destaquen tres ordres arquitectònics majors: dòric, jònici i corinti.
Dòric:
La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí. L'entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes.
La columna consta de base, fust i capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament. Sobre les façanes principals, formats per la teulada a dues aigües, estan els timpans o frontó.
Jònic
La columna té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica.
Corinti
Representa la decoració i la vistositat. El capitell lluirà una decoració vegetal amb fulles d' acant.
ESCULTURA
L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega.. El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. Els materials més utilitzats són el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d'ivori).
Període arcaic
En el període arcaic , l'art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques rejovenides i fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l'art grec clàssic.
Característiques
- Frontalitat rigorosa
- Rigidesa
- Hieratisme
- Braços enganxats al cos i punys tancats
- Pes repartit uniformement sobre les dues cames
- Cama esquerra avançada
- Tots dos peus assentats a terra
- Simplificació dels detalls anatòmics
- Tractament del cabell amb un disseny geomètric
- Ulls ametllats i somriure arcaic.
Període clàssic
El període clàssic de l'escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents: període protoclàssic, primer classicisme i segon classicisme.
Període protoclàssic (480-460 aC)
L' escultura comença a experimentar nous camins. S' evoluciona cap una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l' home representa la bellesa per a l'art grec.
Primer classicisme (460-400 aC)
Els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d'establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en actituds de repòs i serenitat.
Segon classicisme (400-323 aC)
Període hel·lenístic
Característiques
- Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
- Exagera l' esforç físic inflant i deformant els músculs.
- Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de diferents angles.
- Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
- Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario