L’ESCULTURA

Definicions:      -Art d’esculpir.
                         -Cal distingir entre talla i modelat.

 -Escultura, en llatí "sculpere":  treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior.

La Pietat Rondanini,

Li cal materials tous fets a mà o amb algun estri com l’espàtula. El procediment més important per obtenir l’obra per modelat és el que es fa quan aquesta és de bronze i mitjançant fundicions

a la cera perduda amb obres petites, atès que són farcides de metall, o la fundició d’arena amb resultat final d’escultura buida.


La plàstica deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. ( aquesta és una definicio entre moltres altres).
 La tridimensionalitat

La característica més pròpia de l’escultura i que la separa de la pintura és la tridimensionalitat. Aquest aspecte es troba en l’escultura de bulto rodó o exempta, ocupant d’un espai real de tres dimensions i també es troba a l’escultura de relleu, malgrat estar formant part d’un pla. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer des de llocs diferents, per això fa que prengui importància el factor llum i la imposició, o no, per part de l’artista d’un determinat angle visual òptim per percebre l’obra.

Troubetzkoy, Paul (1866-1938).

 Repòs i moviment

La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin contribuirhi. La disposició de línies verticals i horitzontals amb d’altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, com ara triangles i rectangles, poden donar a l’obra una més gran sensació de moviment o de repòs. La il·lusió de moviment es crea mitjançant:

a) el ritme en seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. 

b) la tensió, com a dinamització i vivificació.

Discòbol de Mirò

Moviment real

a) el de l’espectador al voltant de la figura. S’aconsegueix pel tractament rítmic de la  pròpia escultura 

                                                                

Museus Vaticans, Roma (Itàlia)                                                                          Apol·lo i Dafne, Bernini

b) el moviment real, iniciat pel rus Naum Gabo (1920) amb una construcció d’una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor, produint una àrea de vibració o volum virtual.

Naum Gabo,

Llum

Té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. 

Color

Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.

                                                                                                                                                                                                                                 
El profeta,

Pau Gargallo                                       

          
           *L’escultura és sobretot una massa tridimensional, ocupant un espai i constatada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l’aparença visual. L’escultura sol·licita el sentit del tacte i això és molt important.